TheBigFamily.app
Explicacions del perquè funcionem com funcionem

  1.El grup té una missió molt concreta: Regalar, rebre o intercanviar, objectes o serveis per a un mateix o d’un mateix i sense la intervenció dels diners. Tot el que se surti d’això és un missatge no sol·licitat. És a dir SPAM.

Organitzacions benèfiques, solidaries, de suport mutu, etc. n’hi ha moltíssimes i segur que molt dignes de ser ajudades, però aquest grup té una missió i si hi fiquem la missió dels altres, no podrem fer bé la nostra.

Cada grup de TheBigFamily.app  té el seu espai per fer la seva missió i és important respectar-lo.

D’altra banda, no és el mateix que una persona faci SPAM a un grup petit que 200 persones fent SPAM a un grup de 200 persones. Si s’accepta que ho faci una, perquè les altres no haurien de poder?

L’únic que hem pogut definir de forma clara i perquè són les que tenen una relació més baixa entre el que ‘molesten’ i el que serveixen a les persones del grup són les campanyes locals d’entitats que com a mínim tinguin una web o xarxa social. Una entitat que no tingui res online, s’apropa massa a les campanyes falses. Tenint web es pot veure si té visites o no i amb xarxes socials es pot veure si té seguidors o no i aquesta informació és molt útil per definir tendència de la fiabilitat.

2.Que dues persones parlin de detalls sobre el seu intercanvi és el més normal del mon, però la resta de persones del grup rebran missatges sense cap interès per a elles. Això també és SPAM. Per això, tot allò que no pugui ser d’interès general s’ha de gestionar per privat.

Si d’una conversa privada surt una informació interessant per a tothom, sempre es pot tornar al grup i donar-la.

Una cosa és escriure missatges educadament com per exemple “Bon dia a tothom, necessito…” i una altra cosa es un missatge simplement de cortesia “bon dia”. Us imagineu 200 ‘bon dia’? SPAM. La cortesia i amabilitat la donem per suposada i la fem servir als missatges , no de ‘per se’.

3.Saber a qui se li dona i qui no es presenta, és important. Si algú acapara molt, l’administrador mirarà de saber si ho necessita, és algú que s’ho revèn, …

Tots podem tenir una equivocació, però quan algú les té molt sovint s’ha d’analitzar i la forma de saber si són moltes o poques, és publicant-les totes.

4.El resultat de cada gestió la posa l’altra persona per fer més fàcil que es publiqui. A tots ens costaria publicar que no hem anat a una cita, o que es vegi que acaparem, etc.

5. Es deixa un temps raonable des que es fa l’anunci fins que s’assigna a algú un regal per donar més possibilitats a tothom. Es fa sorteig en comptes de donar-li al primer per donar opcions també als lents, als que just estaven treballant, banyant-se, etc.

6.La vida de les persones és un dels valors més importants i quan una persona desapareix, la urgència de la col·laboració ciutadana es cabdal. Tothom que està al grup sap que si això passa rebrà aquest tipus d’alerta.

7.Cada localitat te el seu grup per evitar fer grups massa grans i rebre missatges innecessaris per a tots aquells que no es podrien desplaçar.

8.Els animals no són objectes i el decret legislatiu 2/2008 de 1 d’abril, al seu article 24.3 prohibeix als particulars donar o vendre animals sense tenir un nucli zoològic legalment registrat. És per això que no es poden regalar animals pel grup